Archive

Tag Archives: Wade

“Obama, Sarko, Cameron, Merkel, digueu-li que la Constitució, la llei que regeix tots els senegalesos, no permet presentar-s’hi. Que no forci! Que és millor prevenir que curar!” El músic envia un missatge al món sencer. “Jo sóc pacífic, però no sabem el que pot passar a finals de Gener quan el Tribunal Constitucional es pronunciï.” 

Ndour vol aixecar-se com una veu única d’una oposició molt dividida. El candidat favorit des de l’exterior demana el mateix que tots els líders de l’oposició i les plataformes ciutadanes. Abdoulaye Wade, 85 anys + IVA, no pot presentar-se a un tercer mandat. El « vell » va modificar la Constitució. Els mandats van passar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer era únicament de 5, no compta!

La resta de la entrevista, ja us podeu imaginar. Prioritats del seu projecte: reduir l’escandalós tren de vida del govern actual, educació, salut, aigua potable per tothom i l’autosuficiència alimentària.

Vaig ser el primer a recuperar i fer passar a l’exterior el missatge de l’anunci a la TV el dilluns i el quart a entrevistar-lo amb Stéphane, el meu enrollat cap de redacció. Això és la guerra dels mitjans! Qui ho havia de dir, amb la tranquil·litat que currava jo…

I si, ja ho sabem, ja ho hem notat. Fóra de Senegal, tothom ja ha escollit el seu candidat. Però no aquí. Aquí, de moment, Youssou Ndour no cala. “No pot ser president. Els senegalesos l’estimen com a artista. És cert que ha participat en el desenvolupament del país i que ha fet moltes coses per nosaltres. Però no pot ser president. No té les capacitats necessàries i no sap res de res de la política” Aida Diallo, estudiant, 25 anys.

D’una desena d’entrevistes al carrer, només una persona em va reconèixer que votaria per ell. Però Youssou promet guerra i sembla tenir les idees clares :Els que hem viscut al Senegal amb els partits tradicionals, sabem que han fet coses però n’han oblidat moltes. Penso que ha arribat el moment, com per tot arreu al món, que les gents tinguin un veritable canvi. A partir d’aquest moment, vull convèncer als senegalesos que jo sóc l’home del canvi.

Ara per ara, una vintena de candidats han començat a presentar-se com a l’alternativa per dirigir el país. Però a Youssou li serà complicat de convèncer a uns votants, que prefereixen polítics erudits, que s’omplen la boca de promeses, carregats de titulacions d’universitats estrangeres que a una estrella de la música comercial.

Psssst… tot pot passar! Que la campanya electoral encara no ha començat.

El cap de comunicació de la presidència truca al despatx de l’Agence France Press. El periodista de Radio France Internacional envia un mail. Tots són corredisses. Abdoulaye Wade demanana la presència dels mitjans internacionals per fer un anunci. Un taxi em transporta amb Malick, el periodista text, fins a un campament militar a l’altre punta de Dakar. Una espera de 30 minuts entre uniformats. Wade apareix i explica la seva jornada “Feia temps que no visitava les instal·lacions militars, i estic especialment orgullós de l’exèrcit de l’aire, però crec que necessitem més avions. Quan jo era petit somiava a fabricar avions.”

La gran declaració d’aquest polític del Partit Democràtic Senegalès no ens aporta res, en aquest inici de Desembre. Potser que perd el cap degut a l’edat: Ell i els seus 85 anys més IVA, com riu la premsa local. Però potser podem imaginar-nos que busca la complicitat de l’exèrcit de cara a les eleccions i el que pugui passar el febrer de 2012. Jo em cabrejo i penso que he perdut el matí. Erik, un fotògraf gabonès, em diu que potser va la pena fer-li imatges quan surti i es passegi devant dels militars en formació. “T’en recordes de Fidel Castro? Va caure sense avisar ningú en una desfilada!”. Ric i vaig a buscar el bon lloc. Però Abdoulaye Wade saluda i es passeja lentament davant dels militars per acabar desapareixent en una limousina negra.