Arxius

Tag Archives: president

Macky us saluda! Serà el nou president del Senegal si s’enduu més vots que Wade a les urnes aquest diumenge. Amb 50 anys, aquest enginyer d’ètnia peul va ser l’home de confiança des seu contrincant gairebé 11 anys. Però el 2009 se li va acudir d’investigar la gestió del fill del “vell”  en uns afers finançats amb fons públics. Ai, las! Wade modifica la Constitució per fer-lo fora de la presidència de l’Assemblea Nacional i Sall cau en desgràcia! Tocat però no enfonsat, Macky munta el seu partit i comença campanya pels… Estats Units.

Però Macky és un producte polític de Wade. Menys expressiu, menys xerraire que el seu professor però amant també de les aparences. Només cal passar-se per Fatick, on ha estat alcalde durant 9 anys. Amb 30.000 habitants, en aquesta petita ciutat hi ha una nova avinguda desmesuradament gran sense acabar, una nou ajuntament gegant també sense acabar, centenes de làmpades (amb un look britànic) sense connectar a la xarxa elèctrica i un aeroport. L’aeroport tampoc funciona i l’única infraestructura acabada, la tanca que el protegeix, comença a caure a trossos. Això si, els ocells de la zona n’estan molt contents de tant espai per batre les ales.

« Això és fruit del bloqueig polític de Wade! Quan el va forçar a dimitir també va tancar l’aixeta al finançament local» explica un responsable del seu equip. Aparentment, poc a fet Macky Sall per aquesta petita ciutat on ha arrassat amb 75% de vots a la primera volta. «És d’aquí i guanyarà! Tenim pòsters de Macky fins i tot a la nostra habitació! » explicava Sarr, que té un petit taller de costura al mercat.

Macky ha aconseguit el més difícil. Arribar a la segona volta, convèncer als 12 candidats eliminats que fàcin campanya al seu costat i plantar cara al “vell”. Però l’última setmana de campanya, Macky rellisca i parla dels drets dels homosexuals en un país amb 90 per cent de musulmans. El partit al poder es frega les mans, els líders religiosos alcen la veu d’alarma i l’Ajuntament de Fatick apareix ruixat de sang d’animal. Algun malefici? Segur!

Als senegalesos els hi queden algunes hores per decidir a qui votar. Després d’una campanya electoral atípica, ara per ara, el final sembla poc previsible.

La premsa local reia fins fa no gaire: Abdoulaye Wade té 86 anys més IVA. L’edat del “vell”, com se’l coneix popularment, varia segons les biografies. Però a una setmana de la primera volta de les eleccions presidencials, el tema ja no fa gràcia.

Aquest advocat liberal és des de fa 12 anys president de Senegal. Provocador nat, aspirant a premi Nobel de la Pau, Panafricanista casat amb una francesa, hi ha qui diu que Wade va passar 26 anys a l’oposició abans de ser cap d’Estat. Jo no hi era, així que no us ho puc jurar.

Avui Wade desafia a tothom. Aprofitant el poder del seu partit a l’Assemblea Nacional el 2008 va modificar la Constitució. El càrrec de president es mantenia un màxim de 2 mandats pero els va ampliar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer mandat era de 5, pels 5 juristes del Consell Constitucional, no compta i és candidat de ple dret per un tercer mandat. Cal anotar que el sous dels 5 juristes i d’alguns ministres han estat augmentats considerablement els últims mesos.

Un dia enganxat al vell durant la campanya electoral per adonar-me que al tercer poble ja no tenia energies pel seu discurs. Wade era transportat de l’avió al cotxe, del cotxe al pòdium, del pòdium al cotxe. Escortat això si, de nombrosos policies i guardaspatlles. Prop de Thiès, el seu cotxe no es va escapar d’una pluja de rocs.

La validació de la candidatura d’Abdoulaye Wade a les eleccions ha aixecat moltes veus en contra. Al mateix Senegal, es clar, però també des de França o els Estats Units, que demanen un “relleu generacional”.

Sord a les ingerències estrangeres, Wade que s’havia pronunciat a favor del final de Gbagbo de Costa de Marfil i de Khadafi a Libia, “ja que no escoltaven la voluntat del poble” va explicar un site web senegalès que no veia encara el final de la seva carrera política. “El 2012? I perquè no el 2019? Tinc tot el dret.”

L’oposició esta dempeus des de fa mesos, però Wade colpeja amb tota la maquinària de l’Estat. Els disturbis al carrer, que ja s’han cobrat 5 morts, desenes de detinguts i ferits, comencen a ser més greus. Wade tensa la corda i poca gent el veu ja com un vell amable. Fins a on serà capaç d’arribar?

El cap de comunicació de la presidència truca al despatx de l’Agence France Press. El periodista de Radio France Internacional envia un mail. Tots són corredisses. Abdoulaye Wade demanana la presència dels mitjans internacionals per fer un anunci. Un taxi em transporta amb Malick, el periodista text, fins a un campament militar a l’altre punta de Dakar. Una espera de 30 minuts entre uniformats. Wade apareix i explica la seva jornada “Feia temps que no visitava les instal·lacions militars, i estic especialment orgullós de l’exèrcit de l’aire, però crec que necessitem més avions. Quan jo era petit somiava a fabricar avions.”

La gran declaració d’aquest polític del Partit Democràtic Senegalès no ens aporta res, en aquest inici de Desembre. Potser que perd el cap degut a l’edat: Ell i els seus 85 anys més IVA, com riu la premsa local. Però potser podem imaginar-nos que busca la complicitat de l’exèrcit de cara a les eleccions i el que pugui passar el febrer de 2012. Jo em cabrejo i penso que he perdut el matí. Erik, un fotògraf gabonès, em diu que potser va la pena fer-li imatges quan surti i es passegi devant dels militars en formació. “T’en recordes de Fidel Castro? Va caure sense avisar ningú en una desfilada!”. Ric i vaig a buscar el bon lloc. Però Abdoulaye Wade saluda i es passeja lentament davant dels militars per acabar desapareixent en una limousina negra.

“Algú va dir que aquest país és un infern per periodistes… bé, aquí hi ha drets i responsabilitats. Els periodistes son menys d’un 1 per cent de la població. Si algú espera que jo deixi que l’1 per cent de la població destrueixi el 99 per cent, s’ha equivocat de lloc.”
Es Yaya Jammeh, el president del país més petit del continent africà després d’exercir el seu dret a vot el passat 24 de Novembre.

Informar és una feina de risc a Gàmbia. Des del 2004 un periodista continua desaparegut després de ser arrestat. I el 2006, el corresponsal de l’Agència France Press i editor d’un diari local, va ser abatut a trets al mig del carrer. Les investigacions fetes pel règim n’exculpen tota responsabilitat.
Amnistia internacional denuncia que els treballadors de la premsa i tot aquells que comuniquen les violacions dels drets humans són sovint objectiu del règim de Jammeh. “Són considerats com gent que denigren el règim, que denigren el país i que estan exposat a totes maneres de repressions com arrestos, tortures, empresonaments , retencions secretes i a vegades l’assassinat.”

Poques coses canviaran ara per ara. Amb 70 % de vots a favor, Yaya Jammeh continuarà al poder com a mínim 5 anys més a Gàmbia. I periodistes i mitjans de comunicació seguiran jugant-se la vida per intentar crear una opinió pública lliure de les pressions del règim.