Archive

Tag Archives: França

“No són ni creients! Són uns bandits!” em cridava Émile, amb un auricular a l’orella enganxat a RFI. El porter cristià d’aquest edifici del centre de Dakar segueix esberat les informacions que vénen de Mali. “Ara no els podem deixar així. L’exèrcit francès ha fet molta feina amb l’aviació, però s’ha de continuar la lluita!”

Émile esta preocupat pels combats que l’exèrcit francès manté des de fa 3 dies al Nord Mali contra els islamistes radicals instal·lats al país veí. En l’operació “Serval”, França s’implica de un nou conflicte africà i amb el suport dels Estats Units, vol aturar la progressió dels islamistes cap a Bamako.

Amb el país literalment dividit amb dos, el Nord Mali era un santuari islamista des del mes de març. Grups armats de diferent origen (MUJAO, ANSAR DINE  satèl·lit d’AlQaeda al Magreb Islàmic) i formats d’individus de diferents procedències (Libia, Argèlia, Mali, Nigèria, Senegal, Benin…) controlàven Gao, Tumbouctu i Kidal.  A les 3 ciutats on els “barbuts” havien aconseguit el control després de foragitar als pocs independentistes tuaregs presents, s’hi aplica la xària (la llei islàmica) i són l’escenari del terror dia rera dia.  Les lapidacions i cop de fuet a l’espai públic, la mutilació com a càstig per a males conductes o l’obligació a contraure matrimoni han estat imposats a la població per homes ben armats i per uns individus entestats també en la destrucció de mausoleus i mesquites, símbols de la complexitat cultural i religiosa de l’Àfrica de l’Oest. Molts dels habitants d’aquest immens mar de sorra han fugit. Segons Nacions Unides, ja són 150.000 refugiats als països veïns i 230.000 els desplaçats dins d’aquest estat gegant. Malí és més gran que el territori espanyol i francès units.

Si bé, el president francès, François Hollande reconeixia fa unes setmanes que el seu exèrcit no s’implicaria en afers estrictament africans, la dura realitat l’ha fet rectificar. L’amenaça dels jihaidistes rumb a Bamako era massa gran per tancar els ulls. Des de Dakar ningú no viu l’operació militar com una ingerència europea. La capital senegalesa viu amb certa intranquil·litat l’escalada del conflicte, car esta en joc la seva seguretat i la de tota l’Àfrica de l’Oest. En una ràpida ullada als diaris senegalesos, tothom esta d’acord en evitar que el santuari integrista progressi. El president Macky Sall ha promès enviar 500 soldats ben aviat. Justin Babacar Ndiaye,  politòleg i professor universitari, crític amb els efectes de la colonització ometia parlar dels països europeus i recordava que el que cal aturar és “el règim multinacional islamic amb ministres paquistanesos, algerians, nigerians, senegalesos i mauritanians.”

Émile, enganxat a la ràdio, espera que l’amenaça no arribi mai al Senegal. Des de la seva porteria proposa “tancar la frontera entre el Senegal i Mali” mentre em recorda que “aquesta és una de les conseqüències d’haver fet caure Khadafi…” I és ben cert. La circulació d’armes després de la caiguda del dictador libià ha facilitat la ràpida expansió dels “barbuts”. Però això ja és passat, ara per ara Dakar esta obligada a ajudar Bamako per la seva pròpia seguretat.

Si has de fer una radiografia dels francesos instal·lats a la capital del Senegal i saber què en pensen de les eleccions del seu país, cal trobar expatriats de tots els colors (polítics).

La conversa amb el cap de redacció va anar així:

_Tens un amic d’ultra dreta?
_No.
_Doncs espavila, perquè hauries d’equilibrar la peça.

En una cala del barri Plateau de Dakar hi ha el Club dels Corses. Els Corses de Còrsega, de l’illa mediterrània,…! La seu del club és una terrassa amb vistes al mar on s’hi amaga un bar, un restaurant, una petita piscina i un terreny de petanca. Tot en ordre, net i polit, però és evident que ha viscut temps millors.

Michel, membre i gestor de l’associació, darrera la barra defensa una opinió diferent a les que ja havia recollit. Votaré a l’ultra dreta o a l’ultra esquerra a la primera volta, només per tocar els collons! Ja n’hi ha prou de Sarkozy, cal un canvi.” Li demano d’entrevistar-lo davant de la càmera. No way.

Espera, m’aconsellen. Cal temps. S’acosta l’hora de l’aperitiu. La parròquia del dimarts hauria d’aparèixer per seguir un ritual ben francès: copeta, formatge i converses disteses entre amics.

Un got de Pastís amb aigua. Cigarreta. Michel explica que el club té poques activitats organitzades, a part de la competició de petanca. Que el restaurant funciona bé, que el diumenge esta ple de gent per dinar i banyar-se a la piscina. Li pregunto perquè a Còrsega tenen aquesta bandera. M’explica una llegenda del Mediterrani medieval, amb Pere III el Cerimoniós, la ciutat de Gènova i un Papa Romà molt abans de la conquesta francesa de l’illa.

Una de les tropes duia com a bandera el dibuix d’un cap d’un sarraí tallat amb els ulls embenats. Quan els habitants de l’illa van establir una Constitució, van modificar el dibuix, li van treure la bena dels ulls i li van lligar al voltant del front. Van fer-ne bandera de Còrsega independent. Llegendes mediterrànies des de l’Àfrica de l’Oest. Si, calia esperar.

5 dones s’asseuen, passen comanda i xerren en una taula circular. Caço la senyora Pons. Jubilada de 72 anys, fa 23 anys que viu al barri. Antiga directora d’una escola privada a Dakar passa la tarda amb les amigues. Votarà a les eleccions franceses l’Abril del  2012.

_Heu canviat l’opinió sobre el vostre país pel fet d’estar instal·lada al Senegal fa 23 anys?
_No. No m’ha influït gens ni mica viure i treballar aquí.

Era al Club dels Corses (de Còrsega) i calia trobar l’opinió de tots els colors (polítics).