Arxius

Tag Archives: eleccions

Macky us saluda! Serà el nou president del Senegal si s’enduu més vots que Wade a les urnes aquest diumenge. Amb 50 anys, aquest enginyer d’ètnia peul va ser l’home de confiança des seu contrincant gairebé 11 anys. Però el 2009 se li va acudir d’investigar la gestió del fill del “vell”  en uns afers finançats amb fons públics. Ai, las! Wade modifica la Constitució per fer-lo fora de la presidència de l’Assemblea Nacional i Sall cau en desgràcia! Tocat però no enfonsat, Macky munta el seu partit i comença campanya pels… Estats Units.

Però Macky és un producte polític de Wade. Menys expressiu, menys xerraire que el seu professor però amant també de les aparences. Només cal passar-se per Fatick, on ha estat alcalde durant 9 anys. Amb 30.000 habitants, en aquesta petita ciutat hi ha una nova avinguda desmesuradament gran sense acabar, una nou ajuntament gegant també sense acabar, centenes de làmpades (amb un look britànic) sense connectar a la xarxa elèctrica i un aeroport. L’aeroport tampoc funciona i l’única infraestructura acabada, la tanca que el protegeix, comença a caure a trossos. Això si, els ocells de la zona n’estan molt contents de tant espai per batre les ales.

« Això és fruit del bloqueig polític de Wade! Quan el va forçar a dimitir també va tancar l’aixeta al finançament local» explica un responsable del seu equip. Aparentment, poc a fet Macky Sall per aquesta petita ciutat on ha arrassat amb 75% de vots a la primera volta. «És d’aquí i guanyarà! Tenim pòsters de Macky fins i tot a la nostra habitació! » explicava Sarr, que té un petit taller de costura al mercat.

Macky ha aconseguit el més difícil. Arribar a la segona volta, convèncer als 12 candidats eliminats que fàcin campanya al seu costat i plantar cara al “vell”. Però l’última setmana de campanya, Macky rellisca i parla dels drets dels homosexuals en un país amb 90 per cent de musulmans. El partit al poder es frega les mans, els líders religiosos alcen la veu d’alarma i l’Ajuntament de Fatick apareix ruixat de sang d’animal. Algun malefici? Segur!

Als senegalesos els hi queden algunes hores per decidir a qui votar. Després d’una campanya electoral atípica, ara per ara, el final sembla poc previsible.

Anuncis

Si has de fer una radiografia dels francesos instal·lats a la capital del Senegal i saber què en pensen de les eleccions del seu país, cal trobar expatriats de tots els colors (polítics).

La conversa amb el cap de redacció va anar així:

_Tens un amic d’ultra dreta?
_No.
_Doncs espavila, perquè hauries d’equilibrar la peça.

En una cala del barri Plateau de Dakar hi ha el Club dels Corses. Els Corses de Còrsega, de l’illa mediterrània,…! La seu del club és una terrassa amb vistes al mar on s’hi amaga un bar, un restaurant, una petita piscina i un terreny de petanca. Tot en ordre, net i polit, però és evident que ha viscut temps millors.

Michel, membre i gestor de l’associació, darrera la barra defensa una opinió diferent a les que ja havia recollit. Votaré a l’ultra dreta o a l’ultra esquerra a la primera volta, només per tocar els collons! Ja n’hi ha prou de Sarkozy, cal un canvi.” Li demano d’entrevistar-lo davant de la càmera. No way.

Espera, m’aconsellen. Cal temps. S’acosta l’hora de l’aperitiu. La parròquia del dimarts hauria d’aparèixer per seguir un ritual ben francès: copeta, formatge i converses disteses entre amics.

Un got de Pastís amb aigua. Cigarreta. Michel explica que el club té poques activitats organitzades, a part de la competició de petanca. Que el restaurant funciona bé, que el diumenge esta ple de gent per dinar i banyar-se a la piscina. Li pregunto perquè a Còrsega tenen aquesta bandera. M’explica una llegenda del Mediterrani medieval, amb Pere III el Cerimoniós, la ciutat de Gènova i un Papa Romà molt abans de la conquesta francesa de l’illa.

Una de les tropes duia com a bandera el dibuix d’un cap d’un sarraí tallat amb els ulls embenats. Quan els habitants de l’illa van establir una Constitució, van modificar el dibuix, li van treure la bena dels ulls i li van lligar al voltant del front. Van fer-ne bandera de Còrsega independent. Llegendes mediterrànies des de l’Àfrica de l’Oest. Si, calia esperar.

5 dones s’asseuen, passen comanda i xerren en una taula circular. Caço la senyora Pons. Jubilada de 72 anys, fa 23 anys que viu al barri. Antiga directora d’una escola privada a Dakar passa la tarda amb les amigues. Votarà a les eleccions franceses l’Abril del  2012.

_Heu canviat l’opinió sobre el vostre país pel fet d’estar instal·lada al Senegal fa 23 anys?
_No. No m’ha influït gens ni mica viure i treballar aquí.

Era al Club dels Corses (de Còrsega) i calia trobar l’opinió de tots els colors (polítics).

Un lacrimogen va rebentar una finestra de la mesquita El Hadj Malick Sy, al carrer Lamine Guèye del centre de Dakar. Eren les 5 de la tarda del divendres, dia de pregària, a la capital d’aquest país de l’Àfrica de l’Oest on els musulmans són el 95 % de la població.

Joves manifestants i policia jugaven al gat i la rata als carrerons del centre des de feia hores. Un grup de joves va buscar refugi a l’edifici sagrat. Minuts després, la policia, que a mida que passen els dies de protesta augmenta el grau de violència, no va dubtar un segon. El projectil va entrar de ple al temple. Religiosos i manifestants van sortir-ne aixafant-se els uns als altres. La policia va poder bastonejar alguns manifestants i va acabar per recular a uns 100 de metres de l’edifici. Es van parapetar alguns carrers més enllà amb una camioneta blindada i un camió que ruixa aigua.

Els religiosos van estendre catifes al carrer i van seguir pregant. Els joves, van continuar intercanviant pedrades i la policia responent amb bales de cautxú i més gasos lacrimògens. Els projectils van acabar caient sobre les catifes instal·lades al carrer on una cinquantena de practicants estoicament resaven amb les mans mirant al cel, plorant pel gas i cantant en veu forta.

A les manifestacions per demanar l’adéu a Wade, últimament n’hem vist de tots colors. Però aquest episodi pot fer bascular les coses. Fins ara, els manifestants eren membres dels l’oposició política, Yenamarristes,… i si bé els líders musulmans han estat cortejats per tots els presidenciables a les eleccions 2012, fins ara no s’havien pronunciat.

Al Senegal, l’Islam es viu des de les confraries. Les dues amb més fidels, els Mourids i els Tidians tenen una forta influència sobre els ciutadans. I la resposta d’un dels seus líders, Serigne Mansour Jamil, no es va fer esperar. “Wade ha profanat una mesquita tidiane de la ciutat. Ha de marxar.”

La premsa local reia fins fa no gaire: Abdoulaye Wade té 86 anys més IVA. L’edat del “vell”, com se’l coneix popularment, varia segons les biografies. Però a una setmana de la primera volta de les eleccions presidencials, el tema ja no fa gràcia.

Aquest advocat liberal és des de fa 12 anys president de Senegal. Provocador nat, aspirant a premi Nobel de la Pau, Panafricanista casat amb una francesa, hi ha qui diu que Wade va passar 26 anys a l’oposició abans de ser cap d’Estat. Jo no hi era, així que no us ho puc jurar.

Avui Wade desafia a tothom. Aprofitant el poder del seu partit a l’Assemblea Nacional el 2008 va modificar la Constitució. El càrrec de president es mantenia un màxim de 2 mandats pero els va ampliar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer mandat era de 5, pels 5 juristes del Consell Constitucional, no compta i és candidat de ple dret per un tercer mandat. Cal anotar que el sous dels 5 juristes i d’alguns ministres han estat augmentats considerablement els últims mesos.

Un dia enganxat al vell durant la campanya electoral per adonar-me que al tercer poble ja no tenia energies pel seu discurs. Wade era transportat de l’avió al cotxe, del cotxe al pòdium, del pòdium al cotxe. Escortat això si, de nombrosos policies i guardaspatlles. Prop de Thiès, el seu cotxe no es va escapar d’una pluja de rocs.

La validació de la candidatura d’Abdoulaye Wade a les eleccions ha aixecat moltes veus en contra. Al mateix Senegal, es clar, però també des de França o els Estats Units, que demanen un “relleu generacional”.

Sord a les ingerències estrangeres, Wade que s’havia pronunciat a favor del final de Gbagbo de Costa de Marfil i de Khadafi a Libia, “ja que no escoltaven la voluntat del poble” va explicar un site web senegalès que no veia encara el final de la seva carrera política. “El 2012? I perquè no el 2019? Tinc tot el dret.”

L’oposició esta dempeus des de fa mesos, però Wade colpeja amb tota la maquinària de l’Estat. Els disturbis al carrer, que ja s’han cobrat 5 morts, desenes de detinguts i ferits, comencen a ser més greus. Wade tensa la corda i poca gent el veu ja com un vell amable. Fins a on serà capaç d’arribar?

Un tipus curiós aquest holandès que acaba d’arribar a Dakar. Es diu Berman, té 54 anys, és periodista de formació i membre del Partit Socialista al Parlament Europeu. Ens ha explicat que havia sigut corresponsal freelance a Paris i Moscou per RNW abans d’embarcar-se en política. Avui és el cap de la Missió d’Observadors de l’Unió Europea per les eleccions al Senegal 2012, després d’una anterior missió a Afganistán. No és la primera vegada que em creuo amb observadors internacionals, però si que aconsegueixo que m’expliquin el perquè serveix la seva feina, fins a on poden arribar i qui paga les factures de tants sous, hotels i desplaçaments.

Gairebé 100 observadors europeus es desplaçaran els propers dies per tot el país per valorar si els candidats tenen un accés igualitari als mitjans de comunicació, si les urnes estan ben distribuides, si s’obre i es tanca els centres electorals als horaris previstos o si el recompte de vots és correcte. També ha deixat clar que les factures les paguen els europeus, que no es desplacen mai sobre el terreny si l’Estat en qüestió no els convida i que únicament faran una llista de recomanacions una vegada finalitzat el procés. El procés democràtic és un aprenentatge continu, penso jo, i les recomanacions, només uns apunts per millorar els propers exercicis. En aquesta línia anava ell i el meu cap, però no pels col·legues africans.

Els periodistes africans estaven ofesos. Una per tenir un europeu vigilant un proces electoral intern. Un senegalès a la sala ha demanat a Berman si els africans són invitats a observar les eleccions europees. I dues, pel to didàctic usat per l’holandès. Quan Berman ha demanat a “mes enfants” si no volien fer més preguntes, més d’un s’ha emprenyat i ha alçat la veu. Amb només 50 anys d’independència, pels països de l’Àfrica de l’Oest, el colonialisme és una ferida que no s’ha tancat.

Això si, europeus i africans ens hem llençat a un buffet fantàstic en l’hotel més car de la ciutat abans que tot comenci a escalfar-se.

“Obama, Sarko, Cameron, Merkel, digueu-li que la Constitució, la llei que regeix tots els senegalesos, no permet presentar-s’hi. Que no forci! Que és millor prevenir que curar!” El músic envia un missatge al món sencer. “Jo sóc pacífic, però no sabem el que pot passar a finals de Gener quan el Tribunal Constitucional es pronunciï.” 

Ndour vol aixecar-se com una veu única d’una oposició molt dividida. El candidat favorit des de l’exterior demana el mateix que tots els líders de l’oposició i les plataformes ciutadanes. Abdoulaye Wade, 85 anys + IVA, no pot presentar-se a un tercer mandat. El « vell » va modificar la Constitució. Els mandats van passar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer era únicament de 5, no compta!

La resta de la entrevista, ja us podeu imaginar. Prioritats del seu projecte: reduir l’escandalós tren de vida del govern actual, educació, salut, aigua potable per tothom i l’autosuficiència alimentària.

Vaig ser el primer a recuperar i fer passar a l’exterior el missatge de l’anunci a la TV el dilluns i el quart a entrevistar-lo amb Stéphane, el meu enrollat cap de redacció. Això és la guerra dels mitjans! Qui ho havia de dir, amb la tranquil·litat que currava jo…

I si, ja ho sabem, ja ho hem notat. Fóra de Senegal, tothom ja ha escollit el seu candidat. Però no aquí. Aquí, de moment, Youssou Ndour no cala. “No pot ser president. Els senegalesos l’estimen com a artista. És cert que ha participat en el desenvolupament del país i que ha fet moltes coses per nosaltres. Però no pot ser president. No té les capacitats necessàries i no sap res de res de la política” Aida Diallo, estudiant, 25 anys.

D’una desena d’entrevistes al carrer, només una persona em va reconèixer que votaria per ell. Però Youssou promet guerra i sembla tenir les idees clares :Els que hem viscut al Senegal amb els partits tradicionals, sabem que han fet coses però n’han oblidat moltes. Penso que ha arribat el moment, com per tot arreu al món, que les gents tinguin un veritable canvi. A partir d’aquest moment, vull convèncer als senegalesos que jo sóc l’home del canvi.

Ara per ara, una vintena de candidats han començat a presentar-se com a l’alternativa per dirigir el país. Però a Youssou li serà complicat de convèncer a uns votants, que prefereixen polítics erudits, que s’omplen la boca de promeses, carregats de titulacions d’universitats estrangeres que a una estrella de la música comercial.

Psssst… tot pot passar! Que la campanya electoral encara no ha començat.

“Obama, Sarko, Cameron, Merkel, digueu-li que la Constitució, la llei que regeix tots els senegalesos, no permet presentar-s’hi. Que no forci! Que és millor prevenir que curar!” El músic envia un missatge al món sencer. “Jo sóc pacífic, però no sabem el que pot passar a finals de Gener quan el Tribunal Constitucional es pronunciï.”

Ndour vol aixecar-se com una veu única d’una oposició molt dividida. El candidat favorit des de l’exterior demana el mateix que tots els líders de l’oposició i les plataformes ciutadanes. Abdoulaye Wade, 85 anys + IVA, no pot presentar-se a un tercer mandat. El “vell” va modificar la Constitució. Els mandats van passar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer era únicament de 5, no compta!

La resta de la entrevista, ja us podeu imaginar. Prioritats del seu projecte: reduir l’escandalós tren de vida del govern actual, educació, salut, aigua potable per tothom i l’autosuficiència alimentària.

Vaig ser el primer a recuperar i fer passar a l’exterior el missatge de l’anunci a la TV el dilluns i el quart a entrevistar-lo amb Stéphane, el meu enrollat cap de redacció. Això és la guerra dels mitjans! Qui ho havia de dir, amb la tranquil·litat que currava jo…

I si, ja ho sabem, ja ho hem notat. Fóra de Senegal, tothom ja ha escollit el seu candidat. Però no aquí. Aquí, de moment, Youssou Ndour no cala. “No pot ser president. Els senegalesos l’estimen com a artista. És cert que ha participat en el desenvolupament del país i que ha fet moltes coses per nosaltres. Però no pot ser president. No té les capacitats necessàries i no sap res de res de la política” Aida Diallo, estudiant, 25 anys.

D’una desena d’entrevistes al carrer, només una persona em va reconèixer que votaria per ell. Però Youssou promet guerra i sembla tenir les idees clares:”Els que hem viscut al Senegal amb els partits tradicionals, sabem que han fet coses però n’han oblidat moltes. Penso que ha arribat el moment, com per tot arreu al món, que les gents tinguin un veritable canvi. A partir d’aquest moment, vull convèncer als senegalesos que jo sóc l’home del canvi.”

Ara per ara, una vintena de candidats han començat a presentar-se com a l’alternativa per dirigir el país. Però a Youssou li serà complicat de convèncer a uns votants, que prefereixen polítics erudits, que s’omplen la boca de promeses, carregats de titulacions d’universitats estrangeres que a una estrella de la música comercial.

Psssst… tot pot passar! Que la campanya electoral encara no ha començat.