Archive

Actualitat

« Això que ha fet el vell, amb l’ajuda dels altres vells, tots ho sabem: és un cop d’Estat constitucional. I no ho acceptarem.» Ho ha dit en Thiat, 33 ans, músic de rap, en una roda de premsa amb els caps de tots els partits polítics de l’oposició. Just després de saber que Abdoulaye Wade era candidat de ple dret a les eleccions del proper 26 de Febrer. I si, a la foto té cara de pocs amics. Però a en Thiat, d’amics no li falten. És un dels personatges més influents entre els joves senegalesos.

Retingut el mes de Juliol 3 dies per la policia després de pronunciar unes paraules similars, Thiat no té por. “No deixarem que un vell de gairebé 90 anys foti enlaire el futur del jovent. Ningú pot resistir a la voluntat del poble. La joventut esta a punt per continuar el combat fins a la victòria”.  Aquest músic és un dels 3 fundadors d’un moviment original que té per objectiu crear un nou model de ciutadà. El moviment “Ye na marre” o “Ja n’hi ha prou!”, implica als joves per canviar el futur del seu país i lluitar contra el fatalisme mental africà, l’alienació religiosa i la manipulació política. Les accions es financen amb donacions privades, la venda de samarretes i tenen tentacles a cada barri i poble de Senegal. Ells anomenen aquests grups independent, “els esperits de Ye na marre”, que gràcies a xerrades i concerts de sensibilització han aconseguit que molts joves s’inscrivissin a les llista electorals. Pel seu primer aniversari van muntar “la fira dels problemes”. Una iniciativa original que convidava als polítics a conèixer de primera mà les dificultats més habituals dels ciutadans d’arreu del país. Youssou Ndour, entre d’altres, va passar pels estands de “l’atur”, “el preu del pà” o “els talls de corrent”.

He creuat a Thiat a casa seva a la banlieu de Dakar, a mítings de les plataformes de l’oposició, a xerrades de barri, però aquest músic porta anys passant missatges a les cançons de “Keur Gi”. Amb el seu rap protesta en wolof s’ha passejat per escenaris europeus, nord-americans i fins i tot, indis: “Saps? Fins que no vaig endrapar-me un bon bistec, no em va agradar aquest país”.

I si, a Dakar ja sabem que des de l’estranger tothom escoltarà l’opinió de Youssou Ndour. Però oblideu-vos d’aquesta estrella a la cinquantena. En aquest petit país de 12 milions d’habitants la meitat té menys de 20 anys i quan Thiat obre la boca, tots els baobabs tremolen. I ahir, en roda de premsa, la va tornar a obrir.

“Obama, Sarko, Cameron, Merkel, digueu-li que la Constitució, la llei que regeix tots els senegalesos, no permet presentar-s’hi. Que no forci! Que és millor prevenir que curar!” El músic envia un missatge al món sencer. “Jo sóc pacífic, però no sabem el que pot passar a finals de Gener quan el Tribunal Constitucional es pronunciï.” 

Ndour vol aixecar-se com una veu única d’una oposició molt dividida. El candidat favorit des de l’exterior demana el mateix que tots els líders de l’oposició i les plataformes ciutadanes. Abdoulaye Wade, 85 anys + IVA, no pot presentar-se a un tercer mandat. El « vell » va modificar la Constitució. Els mandats van passar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer era únicament de 5, no compta!

La resta de la entrevista, ja us podeu imaginar. Prioritats del seu projecte: reduir l’escandalós tren de vida del govern actual, educació, salut, aigua potable per tothom i l’autosuficiència alimentària.

Vaig ser el primer a recuperar i fer passar a l’exterior el missatge de l’anunci a la TV el dilluns i el quart a entrevistar-lo amb Stéphane, el meu enrollat cap de redacció. Això és la guerra dels mitjans! Qui ho havia de dir, amb la tranquil·litat que currava jo…

I si, ja ho sabem, ja ho hem notat. Fóra de Senegal, tothom ja ha escollit el seu candidat. Però no aquí. Aquí, de moment, Youssou Ndour no cala. “No pot ser president. Els senegalesos l’estimen com a artista. És cert que ha participat en el desenvolupament del país i que ha fet moltes coses per nosaltres. Però no pot ser president. No té les capacitats necessàries i no sap res de res de la política” Aida Diallo, estudiant, 25 anys.

D’una desena d’entrevistes al carrer, només una persona em va reconèixer que votaria per ell. Però Youssou promet guerra i sembla tenir les idees clares :Els que hem viscut al Senegal amb els partits tradicionals, sabem que han fet coses però n’han oblidat moltes. Penso que ha arribat el moment, com per tot arreu al món, que les gents tinguin un veritable canvi. A partir d’aquest moment, vull convèncer als senegalesos que jo sóc l’home del canvi.

Ara per ara, una vintena de candidats han començat a presentar-se com a l’alternativa per dirigir el país. Però a Youssou li serà complicat de convèncer a uns votants, que prefereixen polítics erudits, que s’omplen la boca de promeses, carregats de titulacions d’universitats estrangeres que a una estrella de la música comercial.

Psssst… tot pot passar! Que la campanya electoral encara no ha començat.

El cap de comunicació de la presidència truca al despatx de l’Agence France Press. El periodista de Radio France Internacional envia un mail. Tots són corredisses. Abdoulaye Wade demanana la presència dels mitjans internacionals per fer un anunci. Un taxi em transporta amb Malick, el periodista text, fins a un campament militar a l’altre punta de Dakar. Una espera de 30 minuts entre uniformats. Wade apareix i explica la seva jornada “Feia temps que no visitava les instal·lacions militars, i estic especialment orgullós de l’exèrcit de l’aire, però crec que necessitem més avions. Quan jo era petit somiava a fabricar avions.”

La gran declaració d’aquest polític del Partit Democràtic Senegalès no ens aporta res, en aquest inici de Desembre. Potser que perd el cap degut a l’edat: Ell i els seus 85 anys més IVA, com riu la premsa local. Però potser podem imaginar-nos que busca la complicitat de l’exèrcit de cara a les eleccions i el que pugui passar el febrer de 2012. Jo em cabrejo i penso que he perdut el matí. Erik, un fotògraf gabonès, em diu que potser va la pena fer-li imatges quan surti i es passegi devant dels militars en formació. “T’en recordes de Fidel Castro? Va caure sense avisar ningú en una desfilada!”. Ric i vaig a buscar el bon lloc. Però Abdoulaye Wade saluda i es passeja lentament davant dels militars per acabar desapareixent en una limousina negra.

“Algú va dir que aquest país és un infern per periodistes… bé, aquí hi ha drets i responsabilitats. Els periodistes son menys d’un 1 per cent de la població. Si algú espera que jo deixi que l’1 per cent de la població destrueixi el 99 per cent, s’ha equivocat de lloc.”
Es Yaya Jammeh, el president del país més petit del continent africà després d’exercir el seu dret a vot el passat 24 de Novembre.

Informar és una feina de risc a Gàmbia. Des del 2004 un periodista continua desaparegut després de ser arrestat. I el 2006, el corresponsal de l’Agència France Press i editor d’un diari local, va ser abatut a trets al mig del carrer. Les investigacions fetes pel règim n’exculpen tota responsabilitat.
Amnistia internacional denuncia que els treballadors de la premsa i tot aquells que comuniquen les violacions dels drets humans són sovint objectiu del règim de Jammeh. “Són considerats com gent que denigren el règim, que denigren el país i que estan exposat a totes maneres de repressions com arrestos, tortures, empresonaments , retencions secretes i a vegades l’assassinat.”

Poques coses canviaran ara per ara. Amb 70 % de vots a favor, Yaya Jammeh continuarà al poder com a mínim 5 anys més a Gàmbia. I periodistes i mitjans de comunicació seguiran jugant-se la vida per intentar crear una opinió pública lliure de les pressions del règim.

Una estàtua de coure de 50 metres d’alçada, construida per (penitenciaris) nord-coreans, en una de les dos muntanyes del nord de Dakar ha causat la discòrdia al meu barri, a la ciutat i a tot el país.

L’estàtua de la Renaixença africana és una somni fet realitat d’Abdoulaye Wade, el president de Senegal. Wade s’inspira de les estructures soviètiques per celebrar els 50 anys d’independència dels colons francesos en un context econòmic, com a mínim, complicat. Ningú sap com s’ha finançat, un conegut escultor local en demana l’autoría, els veíns esperen les promeses de llocs de treball en l’atracció turística del moment i la discussió esta servida en tots els mercats de la ciutat. El que si sabem és que a costat uns 25 milions € i que Wade, en guarda l’autoria intel·lectual i un tant per cent de les entrades per pujar al “top” i de les postals que s’en venguin.

Vaig poder pujar-hi uns dies avans de l’inaguració dins mentres treballava en aquest reportatge amb l’equip de France 2, la TV pública francesa.